A Escena Valencia: Com ha sigut la teua col·laboració al càsting i com has viscut la transició de l'obra de teatre al guió cinematogràfic i la proposta de Vicent Monsonís

Chema Cardeña: Vicent em va demanar que m'encarregara de fer el càsting per a la pel·lícula. Porte molts anys treballant amb actors i actrius valencians i conec prou bé els perfils. Va ser molt enriquidor, perquè trobar l'actor o actriu per a aquests nous personatges és apassionant. Jo ja he fet diverses vegades el càsting per a pel·lícules i és una treball molt bonic. La transició de teatre a cinema, és apassionant, perquè el teatre té unes limitacions d'espai, personatges i recursos que el cinema, òbviament, no té. Veure com una història s'engrandeix i pot arribar on tu no pots, és fascinant.

A Escena Valencia: Volia preguntar-te per la teua col·laboració amb Vicent Monsonís després de 'Matar al rey' i com és la connexió entre arts escèniques i pel·lícules per a contar les històries que escrius?

Chema Cardeña: És clar que hi ha una connexió entre Vicent i les meues obres, supose que perquè som molt semblants en pensament i sobretot en les nostres inquietuds. Supose que a ell li han interessat les meues històries, perquè comparteix la meua visió i no ha pogut evitar veure-les ja en la pantalla gran, per a donar-los una vida més llarga i més perssistent en el temps.

A Escena Valencia: Com ha sigut la recepció del públic després de la presentació de la pel·lícula?

Chema Cardeña: El públic ha reaccionat exactament igual que va reaccionar amb l'obra de teatre. Emocionats, indignats, tristos i agraïts per contar una història que pocs coneixen, com és el fet que el franquisme no sols va matar i va expropiar immobles o negocis, també obres d'art, patrimoni de tots, i que moltes d'aquestes obres, van estar custodiades a València, per a fugir de la destrucció de la guerra.

A Escena Valencia: Sobre què temes voldries escriure després de 'La invasió dels bàrbars'?

Chema Cardeña: Ja ha passat temps des de l'estrena de “La invasión de los bárbaros” i he escrit sobre l'abandó del poble saharauí a “Sàhara” i tancat la trilogia de la memòria ( a la qual pertany “La invasión de los Bárbaros” i Shakespeare en Berlín) amb “El perfum del temps”, sobre els bebè desapareguts a l'Argentina durant la dictadura o “El día de Sant Judas” una obra sobre el feixisme en la societat i la seua manipulació.