Parlem en A Escena Valencia amb l'autor, director escènic i actor Emili Chaqués sobre l'estrena de "El diari d'Anna Frank", que podrem vore els dies 21, 22 i 23 de febrer a Espai Inestable de València. 

La companyia valenciana L'Últim Toc Teatre estrena el seu nou espectacle, després  d'obres com "L'home elefant. El Musical", "Mai apagues la llum" o "Vincent". Aitana Munera i Claudi Ferrer protagonitzen aquesta adaptació sobre un dels testimonis més impactants i conmovedors tras l'ocupació nazi als Països Baixos.


A Escena Valencia: Per què "El diari d'Ana Frank"?

Emili Chaqués: En L'Últim Toc ens estem especialitzant en parlar de biopics. Ho hem fet amb Vincent Van Gogh, Federico García Lorca, Joseph Merrick "l'home elefant"... i ara volem ficar en relleu a una dona importantíssima en la història recent del segle XX com es Anna Frank. Volem parlar de dones importants i la primera és ella, Anna Frank.

A Escena Valencia: En aquest cas, a més Emili signes el text i la direcció?

Emili Chaqués: Sí. És un repte per a mi perquè des de fa uns anys estic començant a dirigir. És la primera direcció que faig per a L'Últim Toc Teatre. Fins ara, havia fet una codirecció amb Joan Miquel Reig, Carles Montoliu, Eugeni Alcañiz... Ara també signe el text. Hem tingut la bona voluntat i predisposició de la Fundació Anna Frank de Basilea, que ens ha autoritzat. Sempre que es fa referència a Anna Frank has de parlar amb la Fundació, i ahí estem fent una versió de "El diari d'Anna Frank" per a dos actors. En aquest cas, per a Aitana Munera i Claudi Ferrer. 

A Escena Valencia: Com és treballar un personatge com Anna Frank?

Emili Chaqués: És una persona molt interessant. És un repte, perquè té reflexions molt profundes i pedagògiques a la vegada. Quan lliges el diari, t'adones que parlem d'una xiqueta de tretze anys que pateix un confinament de dos anys a causa de la Segona Guerra Mundial. Aleshores, quan passen estes coses la gent madura molt més ràpidament. La evolució psicològica del personatge a partir del seu dietari és increïble, sobretot, com viu en primera persona un conflicte tan atroç com és la Segona Guerra Mundial i la convivència en el confinament de dos anys amb set persones més, i ella vuit. Nosaltres quan vam patir la pandèmia, estiguerem confinats per mesos, imagina dos anys, i més per un tema tan trist com és l'Holocaust i l'extermini dels jueus.


A Escena Valencia: Com ha sigut el treball de direcció amb Claudi i amb Aitana?

Emili Chaqués: Ha sigut molt intens i molt interessant. Són dos actors molt disciplinats, i sobretot una cosa que la gent vora a l'espectacle són els perfils. Són dos perfils físics i també interpretatius que s'adeqüen als personatges que intervenen a l'obra. Aitana Munera que fa d'Anna Frank a l'obra i Claudi Ferrer que interpreta al seu pare, Otto Frank. És un personatge cabdal i l'obra d'Anna Frank s'haguera pogut anomenat "El diari d'Otto Frank" per la relació que tenia amb la seua filla. Va reunir tota la força, energia i optimiste necessaris per a publicar el dietari d'un adolescent i ho va aconseguir. La resta és història.

A Escena Valencia: Estava fent memòria de les obres que he vist de "L'Últim Toc". Són personatges molt característics. Parlem de Van Gogh, Federico García Lorca, Merrick... Per què esta línia de treball?

Emili Chaqués: Nosaltres creiem que hi ha personalitats a la nostra història que han aportat molt. Com deia Federico García Lorca, el teatre és una drecera pedagògica sobre els pensaments i les reflexions de diferents personalitats. En el cas de Van Gogh, en el cas de Joseph Merrick... ens agrada portar a escena la vida d'eixes persones. Tenen molt a oferir i a parlar. 

En els últims espectacles, la gent es queda amb ganes de saber-ne més. Quan la gent veu l'obra sobre Van Gogh, l'interessa llegir les cartes a Theo. El mateix amb Lorca, ara m'abelleix molt tota la seua obra teatral i poètica. Amb Joseph Merrick, vaig a vore la pel·lícula de David Lynch. Que la gent conega eixes personalitats. Han marcat un abans i un després en la història de la humanitat. Anna Frank no és una excepció.


A Escena Valencia: Si mirem cap arrere, està "La dona de negre" i ara "El diari d'Anna Frank". Des de "La dona de negre" fins a l'estrena de "El diari d'Anna Frank" crec que hi ha una gran evolució en la companyia. Com resumiries el camí d'estos anys?

Emili Chaqués: Ha sigut un caminet ascendent, gràcies a Déu. Vam començar amb "La dona de negre" i eixe va ser el nostre primer espectacle professional. De fet, nosaltres veníem del món del teatre aficionat. Ens vam presentar a Mislata i vam guanyar el premi i ahí vam fer el punt d'inflexió. Quan guanyarem i damunt juntament amb companyies com Teatre de l'Abast, Perros Daneses, Maquinant Teatre...companyies que després com nosaltres s'han consolitat a la professió. 

Portem ja 11 anys en este camí de les arts escèniques. Estem feliços. Ens va vindre també el tema de "La carta", que vam estrenar en Russafa Escènica. També ens va ajudar a consolidar-nos. També "Suggestió", que vam poder fer a Russafa Escènica. "Pòsit" amb el tema de la pandèmia, que no va poder rodar tant. De seguida, vam tornar amb "Federico", "L'home elefant" i ara "Anna Frank". Són set espectacles que la veritat estem molt contents amb ells. Tenim un públic fidel que ens segueix i que ens motiva, perquè com saps Pablo nosaltres treballem per als espectadors i espectadores, per al públic. 


A Escena Valencia: A més, volia preguntar-te per un projecte que cada vegada està més consolidat, el de la Jove Companyia l´Últim Toc.

Emili Chaqués: Nosaltres, Claudi i jo, vam estudiar a l'Escola Municipal de Teatre de Silla. Vam estar ahí molts anys. Ens encantava fer bolos a certàmens, com el de Cullera, el de Mislata... perquè això a la part professional t'ajuda molt. No és el mateix fer una funció al mateix teatre que fer un bolo ací, un bolo allà, les energies, treballar amb equips grans... Això ens va curtir moltíssim com actors. Després, anar a certàmens i amb adolescents em va ajudar moltíssim i per a que ells vaguem coneixent la professió. Tenen diferents espais, diferents públics. No és el mateix la família i els amics que un públic que no et coneix de res. És altre tipus de feedback. 

Nosaltres també tenim una línia formativa a l'Escola Municipal de Teatre de Sueca, que des de l'any passat ens interessa. Formar a l'actor i anar a certàmens, per a que des de ben jovenets esten damunt d'un escenari. Crec que a tots nosaltres que ens dediquem a açó, als 12 o 13 anys és molt bo poder ja començar a rodar espectacles.

Moltes gràcies a Emili Chaqués per aquesta entrevista i no vos podeu perdre el seu nou espectacle a Espai Inestable, "El diari d'Anna Frank".