Entrevista amb la dramaturga, actriu i directora Gemma Miralles. "PAU" fins el 4 desembre al Teatre Rialto de València

Parlem en A Escena Valencia amb Gemma Miralles, autora i directora de l'obra "PAU", que podem vore fins el 4 de desembre al Teatre Rialto de València. La proposta escènica naix d'un laboratori de dramaturgia creat des de l'Institut Valencià de Cultura, el Laboratori de Dramaturgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera. Un projecte que naix en 2018 amb l'objetiu d'impulsar l'escriptura teatral i potenciar la dramaturgia viva de les nostres autores i autors dramàtics. "PAU" està protagonitzada per Sergio Caballero, Rafa Alarcón, Silvia Valero, Esdres Fayos i Laura Salcedo.

A.E.: Esta obra naix d'un text creat en el projecte d'Insula Dramataria. ¿Com naix "PAU"?

G.M.: El lema del quart laboratori era "Veritat/Mentida", i llavors feia poc que havia llegit un article d'una parella separada als Estats Units que estava en litigi, als jutgats, per esbrinar quin dels dos pares tenia raó. Segons el pare, el seu fill, un mascle en principi, es comportava com a tal. Segons la mare, es comportava com una xiqueta i volia fer la transició a xica. Llavors, va ser un cas famós perquè Trump es va posicionar a favor del pare. Va haver un moment que vaig deixar de seguir el cas, però jo em preguntava com era possible que uns ulls d'un pare vegeren una realitat d'una manera tan diferent, o pot ser és que el fill realment per agradar als pares es comportara d'una manera tan diferent. Quin xiquet era veritat i quin era mentida. A partir d'ahí vaig escriure, de la veritat, de la mentida, de la identitat, de posar en qüestionament eixe fet, que just ara està tan candent. D'alguna manera, ara socialment està molt viu... parlar de la identitat i del gènere, però com en varios nivells.... un nivell més metafísic, també social, polític, etc. Tot recolzat en un ambient familiar... tot s'amplifica. És un terreny en el que, com deia Paco Zarzoso, persones més paregudes quasi que reconeixen menys. Un lloc en el que estàs amb gent pareguda a tu, però plena de conflictes de tot tipus. 

Vaig escollir la família per les possibilitats que em donava, i una comèdia, perquè pensava que una temàtica així era més fàcil amb un to de comèdia i que emocionalment entrara d'una manera millor. Respecte al procès, ha sigut molt interessant, perquè Paco i els teus companys són respectuosos amb el que tu vols escriure. Tens moltes versions diferents, tens imputs diferents, t'encoratgen a anar per camins que tu no aniries. Són textos que van fent molta profunditat, perquè tens els ulls de molta gent, amb molt de criteri, molt diferents. Tots remant per a escriure una cosa el més completa i el més profunda possible.

A.E.: Com ha sigut posar en peu l'obra com a directora després del procès d'escriptura?

G.M.: Doncs, com et comentava, amb el procés de dramaturgia tens nou mesos per a elaborar el text. Llavors, és un procés en el que pots treballar de mica en mica. Obviament, es van cada volta perfilant més les coses. Al principi, tens clara l'estructura, què vols contar... tens com un procès llarg que permet fer este camí pausadament. Després, quan acabes tens l'oportunitat de fer una lectura dramatitzada. 

Abans d'entregar el text definitiu, tens la possibilitat de provar-ho amb els actors i el públic, i vore si li falta o sobra alguna cosa. Si pots perfilar, en eixe sentit la lectura és molt important. A més, de totes les Insules s'ha fet una gravació sonora, la qual cosa és una altra oportunitat per a revisar el text en un altre àmbit, el sonor, que també et serveix per a revisar el propi text. Ja publicat, el procés més natural i més bonic d'una obra de teatre és que tingues l'oportunitat d'escriure un text amb temps, en el meu cas amb una ajuda i un recolzament extern, que es puga publicar, i després que es puga escenificar en uns temps naturals. Perquè, de vegades, pots escriure una obra de teatre i poden passar quatre o cinc anys. Les inquietuts socials i personals van canviant. En este cas, per a mi, és molt valuòs que "PAU" s'haja produït enseguida. D'alguna manera, és quan naturalment toca. Agafes un tema d'actualitat o alguna cosa que conecta a la societat ara i avui, i no té massa sentit ajornar-ho, i que esta obra es munte d'ací cinc anys, ja hi ha coses que estan en un altre nivell i moment...

A.E.: Volia preguntar-te per la selecció del repartiment...

G.M.: L'Institut Valencià de Cultura va obrir una convocatòria per a fer els espectacles, i encara que el director té una certa llibertat per a un personatge, amb algú que li pot encaixar, se li pot acceptar que l'agafe, però el que es demana és que siga a una prova pública. Per a que tot el món tinga oportunitat d'accedir. Vaig fer una selecció d'actors i actrius que poden encaixar. Fas una prova i una tria dels actors que consideres que poden fer eixe paper. Es fa a través d'un càsting públic.

A.E.: Quins comentaris, quines reaccions del públic has rebut amb "PAU"?

G.M.: La resposta és molt bona. El que més valora la gent és que es parla d'una temàtica actual i candent, d'una temàtica que d'una manera o d'una altra s'han plantejat en algun moment, perquè coneixen a algú, perquè tenen fills adolescents, o tiets de xiquets que això ho estan vivint ara com una revolució o que està eixint a la llum tota esta temàtica. Una temàtica d'actualitat, una comèdia, que a la gent li solen agradar i connectar amb ella, i a més la part reflexiva i emotiva. És una comèdia, i també hi ha moments emotius. Jo crec que hi ha molta identificació. Són quatre personatges amb una manera de pensar molt diferent. O es trobem identificats amb algú d'ells, o trobem alguna persona que es pot identificar en aquests papers. Després, és l'ambit familiar que genera moltes connexions. Un nucli familiar que tinga les característiques que tinga. Per ara, tots els comentaris són positius. Té una bona acollida.

A.E.: Volia preguntar-te també pels col·loquis. Hi ha diferència de comentaris si és un públic adult o un públic més adolescent a les matinals?

G.M.: Hem fet un matinal. Va ser molt bonic, perquè els adolescents van fer preguntes amb molta profunditat. Van haver preguntes molt interessants. Per exemple, hi havia un xiquet que preguntava quina lliçó per als actors els havia proporcionat treballar eixe personatge. Què és el que s'emportaven d'eixe personatge... també que explicaren l'intersexualitat, el procés d'assaig... La gent gran com molt agraïda i ensimismada per les preguntes que estava fent el públic adolescent. Els adolescents que van vindre van estar molt participatius i amb unes preguntes molt interessants. Participaven més que els adults.

A.E. Volia preguntar-te per altres projectes.

G.M. Ara mateix estic assatjant amb Vicent Pastor una obra que es diu "Bashir Lazhar" i s'estrenarà com a finals de gener. Un monòleg molt bonic i molt interessant. Es va fer fa temps i no és molt conegut. Gràcies al treball de Vicent es farà conegut i esperem que arribe a molts indrets de la nostra terra.

Moltes gràcies a Gemma Miralles per esta entrevista. Fins el 4 de desembre, "PAU" al Teatre Rialto de València.

Publicar un comentario

0 Comentarios

Comentarios