Entrevista amb Arnau Bataller - "M'Esperaràs?"

Parlem amb Arnau Bataller, compositor de cinema i televisió. Amb una llarga trajectòria, ha composat la banda sonora de pel·lícules com "Way Down", "Mediterráneo", "Vivir dos veces" i "M'Esperaràs?", produïda per Albena Produccions.

A.E.: Volia preguntar-te pel procés de composició de la banda sonora de "M'Esperaràs?". En este cas, partia d'una obra i un text de teatre. Com va ser la petició de Carles? Coneixies el material previ a la pel·lícula?

A.B.: A Carles ja el coneixia d'abans. Ell i jo som d'Alzira. Ja coneixia totes les seues obres, perquè les havia vist. És un escriptor ben conegut i amb molt de prestigi. Sí que vaig vore abans l'obra de teatre. 

Crec que està bé quan fas una adaptació al cinema, primer veure l'original i fer la comparació amb l'adaptació. Tenia una sensació de la història i també dels intèrprets, eren els mateixos. A partir d'eixe moment, és interessant vore què pot fer el cine que no el teatre, i una part molt important és la música. La música la pots utilitzar per a crear unes sensacions, o per a que l'espectador entenga unes coses d'una manera determinada.

Amb Carles el bo és que hi ha una relació com a creadors molt propera; i la comunicació va ser molt fluida. Una de les coses que vam parlar prou, i que a la pel·lícula ja es marca és el concepte de clàssic. De tirar dels clàssics. Al principi de la pel·lícula ja es parla d'això. Els personatges fan referència a pel·lícules, a obres clàssiques, i això també ho vaig aplicar a la música. És una música que definiria com clàssica. Està basada en la melodia, en l'orquestació, en l'harmonia, utilitzant una orquestra. La funció que té és donar suport als personatges, a les seues inquietuts, al que estant sentint, i per a ajudar també a la narració de la pel·lícula. 

A.E.: Quins elements et van inspirar per a crear els temes de la banda sonora?

A.B.: Crec que el concepte principal, d'amor platònic i romàntic que hi ha. Per una banda, és una sensació molt romàntica, molt idealitzada. El personatge protagonista, Rubén, és fràgil, ho veu tot sempre com una mescla entre el que li passa i el que li agradaria que li passara. Això, significava una melòdia senzilla, tendra i dolça. Amb un acompanyament que també ho fora. No grans orquestacions, ni grans sonoritats. Una mica més senzill, proper, fràgil. I per altra banda, estarien els moments còmics, de comèdia. És un poc el mateix. Acompanyar, però no cal remarcar massa, perquè la comèdia ja està en la interpretació, ja està en la història. El que fa la música és acompanyar, però no en excés. Això és fa d'una manera més clàssica. Amb un piano, una orquestra, uns instruments de vent. I tirant de la tradició, més que crear una sonoritat nova amb els sintetitzadors. No hi ha cap tipus de sintetitzador.  Normalment, gaste sintetitzadors a quasi totes les pel·lícules, i en esta no hi ha ni un. 

A.E.: Parlem de "M'Esperaràs?", però volia preguntar-te més enllà. Quan compons una banda sonora, què és el que més t'agrada crear en primer lloc?

A.B.: El més interessant és que cada banda sonora és diferent. I això, a vegades també canvia. Com treballem la banda sonora i com comencem. Normalment, jo no comence a buscar melodies, o la part musical, fins que no tinc clara la part més conceptual. És a dir, quina és la necessitat de la banda sonora? Per què li estem posant música. De vegades, jo sent que a "esta peli" no li fa falta música. I després, quina és la idea principal que té la pel·lícula. 

El gènere també és important tenir-lo en compte.  Dins del gènere, anem a crear algún tipus de innovació, de diferència? no anem a tirar del que s'hauria d'esperar dins d'aquest gènere? És a dir, és crear un marc general a partir del qual, a través d'idees relacionades amb la narrativa, els personatges, una història, vore com està contada aquesta pel·lícula. 

Acabes de configurar tota una paleta sonora, és a dir, un timbre. A què sona esta banda sonora. Que intente ser diferent. I a partir d'ací, hi ha tot un procés que dura un parell de setmanes. Ja comencem a buscar melodies, textures o rimes. Però, la part musical sempre apareix després d'un treball previ que és el més paregut al que seria un guionista a l'hora d'escriure la història. Sí que de vegades, a una pel·lícula he canviat... primer he buscat els intèrprets i a partir d'ells he buscat què podien fer, i a partir d'això he creat els sons. I després, ja els he integrat dins de la meua paleta sonora, i hem treballat. El més interessant és que cada pel·lícula és molt diferent. 

A.E.: Volia preguntar-te per un detall que em passa sempre quan escolte "M'Esperaràs?". Hi ha com unes ruptures a la melodia. És un efecte que vols afegir a la partitura, com si fora un trencament de l'estructura clàssica?

A.B.: Moltes vegades, dic que el més interessant de la música de cinema és que siga orgànica. Què significa que siga orgànica? Respecta com està contada la història i s'adapta a ella. El mateix tema, de vegades, és pot contar "de principi a final" sense canviar res, però de vegades és interessant que quan arribes a una nota important, siga el moment en que un personatge fa una reacció. El que fa la música és esperar a reaccions, a frases, a silencis; i construir, adaptar la música al que està passant. És com si cada moment que escoltem el tema és una mateixa disfressa, però està adaptat a persones diferents. Uns són més grans, altres són mes xicotets. Uns són més grossos, altres més prims. És la mateixa disfressa, però t'has d'anar adaptant a la mida del que està passant. Amb això, a vegades, al no ser sempre igual, qual vols pots crear sorpresa. Un poquet de "això em sona, però no és exactament igual". Són questions que per a l'espectador no passen de manera conscient, però sí de manera inconscient. És a dir, reconeixes un tema, i per tant, ja té un valor narratiu però a la vegada té variacions. I al final, també com a narradors, controlar quan volem introduir material nou, quan volem repetir-lo, en quin grau anem canviant o repetint els elements que anem presentant. Si tú canvies molt ràpid, l'espectador no té temps d'assimilar, i si és molt lent, l'espectador s'estarà avorrint. Has d'anar modificant poquet a poquet aquestos elements, però la música normalment sol ser sempre en funció de les reaccions de personatges o del muntatge. 

A.E.: A més de "M'Esperaràs?" i tots els projectes en els que has composat la banda sonora. Què és el més difícil en el treball de crear una banda sonora?

A.B: El més difícil és quan el director no té clar què és el que vol, i a la vegada no es deixa aconsellar. No passa sempre, però és una situació; la més problemàtica. Perquè per exemple de vegades estàs treballant i no estàs 100 per 100 d'acord amb la direcció que marca el director. Però com a mínim, si té un criteri ja el pots entendre. Es a dir, no tens perquè compartir el criteri, però com a mínim el criteri ha d'estar clar. El gran problema és quan els directors o directores no tenen un criteri clar. Això és el més problemàtic. Després, és veritat que també hi ha pel·lícules on es busca un lloc de subtilesa més gran que altres. En la manera en que s'acompanya la narració i com s'utilitza. I per tant, has de buscar. Crec que són les més interessants. La subtilesa és important. 

Altre factor seria el gènere. Per a mí, a la comèdia és molt difícil trobar-li el punt, per a que no siga burda, basta. És difícil trobar-li el punt. Més que el gènere, crec que una pel·lícula pot ser fàcil o difícil en funció de moltes variables. 

A.E.: T'agrada més composar bandes sonores per a un gènere concret?

A.B.: Una de les coses que més m'agrada és que no estem fent sempre el mateix gènere. I que això t'obliga a canviar de ferramentes, t'obliga a canviar de manera d'entendre la feina, t'obliga a canviar el procés de treball. I t'obliga a canviar el fet de que cada vegada estàs treballant amb un creador diferent. Amb un director/directora que són diferents. Crec que l'aprendre, el estar en contacte en maneres de fer diferents, sempre és interessant des del punt de vista creatiu, perquè t'impedeix repetir-te. Crec que això està bé. Més que un gènere en sí, el que més m'agrada és fer bones pel·lícules. Het fet pel·lícules bones, i altres no tan bones, de diversos gèneres. No és tant si és d'un gènere, sino si la pel·lícula està ben feta, està ben contada, i si el que conta és interessant. Potser, el que conta no és el més important. És el més important. Sobretot, que estiga ben feta. De vegades, no estàs o no conectes amb el que està contant la pel·lícula, però si està ben feta és molt més fàcil entrar com a compositor. El problema és quan la pel·lícula o no està ben rodada o no està ben interpretada, o no està ben muntada, és molt més difícil que tú com a creador entres. Encara i això, com a creador tens en un moment donat que enamorar-te de la pel·lícula i pensar que estàs fent una obra d'art. Sempre. Em pot durar dos minuts aquesta sensació, dos hores o tota la vida, però com a mínim hi ha un moment que has de tindre esta sensació per a poder entrar. 


A.E.: Què és el que més t'agrada, t'impulsa, a l'hora de composar una banda sonora?

A.B.: No és una resposta concreta, perquè jo recorde des de sempre tindre ganes de fer música. Des de que tenia catorze o quinze anys. Tinc ganes de fer música, sempre ha estat ahí. Una de les sensacions que ompli molt és la primera vegada que grabes la música, sobretot si grabes amb orquestra, i escoltes la teua música. Això és un moment molt intens. També vens de moltíssima feina, moltes hores sense dormir. És tot molt intens. I després quan ho veus tot acabat, la música, amb els diàlegs, amb el disseny sonor. Ho veus tot acabat, i ja has dit que això funciona, està acabat i hem arribat a temps. Estos dos moments crec que són molt màgics. És veritat que amb la pel·lícula, després funcione o no en taquilla, a tots ens agrada que la nostra feina tinga visibilitat. És més una qüestió personal, que estigues content amb la feina que fas, i que digues "fins ací he pogut fer el millor que podia fer". I si aquesta sensació la tens, realment treballar és un plaer.

 Moltes gràcies a Arnau Bataller.

Web: Arnau Bataller



Actualment, pots vore "M'Esperaràs?" a la plataforma FILMINCAT a través d'aquest enllaç:

M'esperaràs? - Filmin

La banda sonora d'Arnau Bataller està disponible a Spotify:

https://spoti.fi/3StQJzt

Publicar un comentario

0 Comentarios

Comentarios