'Les Tres Germanes' és la nova producció de la Companyia Teatre Micalet. La producció 35a de la veterana companyia valenciana estarà en cartell fins el 28 de novembre. I el proper Nadal, torna per quinta temporada consecutiva, 'Nadal a casa els Cupiello' d'Eduardo de Filippo, un clàssic familiar que també et recomanem des de 'A Escena València'.

La proposta de 'Les Tres Germanes' de la Companyia Teatre Micalet és una aproximació actual al text universal d'Anton Txèkhov, amb adaptació de Juli Disla, i també una visió que manté el gust pel relat clàssic. En temps de crisi, hi ha que tornar la mirada als clàssics. Una mirada a una forma de vida d'altre temps, que et fa reflexionar, amb les paraules, els silencis, i tota la vessant d'emocions que arroseguen als personatges cap al seu destí. Un destí amb plena incertesa, en el que cal viure, per damunt de tot, viure, sense queixar-se, però realment no hi ha res més enllà que el propi present. Txèkhov torna en 'Les Tres Germanes' als seus temes principals, com en 'La Gavina', 'Vània', i 'El Jardí dels Cirerers'. Una societat feta pols, en la seua realitat sense canvis. Els personatges viuen fora del que està passant realment. Com en anestèsia, els personatges no reaccionen ni canvien el seu entorn. Uns personatges que viuen al camp, que dessitjen anar a la gran ciutat, a Moscou, però que no donen el pas endavant.

  

Joan Peris dirigeix la nova producció del Teatre Micalet amb fermesa, sense artificis, amb un treball basat en les actrius i actors, que interpreten als personatges de l'univers de Txèkhov. La nova producció de la Companyia Teatre Micalet reuneix tant figures consolidades com actors i actrius joves. Una sinèrgia que també podem vore en altres produccions del Micalet, com 'El Jardí dels Cirerers' i 'Nadal a casa els Cupiello': Pilar Almeria, Pepa Juan, Laura Romero, Isabel Requena, Laura Sanchis, Enric Juezas, Toni Agustí, Guille Zavala, Bruno Tamarit, Héctor Fuster i Miguel Seguí.  

Un treball valent, d'emocions, de sentiments, i amb la força del text com a valor principal. El poder de la paraula en Txèkhov és molt important, perquè està plena de capes, d'una atmosfera que limita, que no es diu ni es veu però que sempre està present i a punt d'eixir fora. Com una tempesta en la vida d'una família, i que està a punt d'explotar. L'escenografia, com en 'Nadal a casa els Cupiello' juga un paper fonamental, i canvia davant la mirada del públic. En el cas de 'Les Tres Germanes', s'utilitza el fosc per al canvi d'escena, però es veu clarament la intenció de la coreografia, com una dansa feta en les ombres, i els canvis dels propis actors i actrius, ràpids i calculats, per a preparar el següent quadre sense perdre el ritme. Tot està fet amb cura i gust pel detall.

Una casa, on viuen les tres germanes Pròzorov, cadascuna en un moment vital. Pilar Almeria, Pepa Juan i Laura Romero interpreten a Olga, Maixa i Irina. Les tres fan un treball amb molt d'ofici. Es nota la seua complicitat, escolta, i cadascuna expressa el seu estat en una generació diferent: la veterania, la tristesa, i l'alegria de la joventut. Les tres actrius fan una bona sensació de conjunt interpretant a les germanes. En el cas de Pilar Almeria, té una presència en escena que aporta molta serenitat. És la més resignada a les circunstàncies i també positiva de les germanes. Irina té la dolçor de la joventut, la innocència, però a mesura que el relat avança també es contamina per la seua insatisfacció, creu que el seu viatge a Moscou és un somni impossible, i també el seu amor. En el cas de Maixa, destaque el treball interpretatiu de Pepa Juan, sobretot perquè té la feina més complicada, anar amb els sentiments contraris a la resta de personatges en molts moments del muntatge. Maixa no es permet somriure, viu en un estat quasi de dol constant. La única cosa que la manté viva és el seu amor pel comandant Verxinin. 

El seu germà, Andrei Pròzorov, està casat amb Nataixa, una relació que anirà poc a poc podrint-se fins al final, quan Nataixa s'apodere de la casa. Andrei en el seu monòleg final, interpretat amb solvència per Bruno Tamarit, es transforma en Txèkhov, i ens parla de la tristesa, la melancolia de viure, del seu matrimoni fracassat, i dels seus errors a la vida. Fa reflexionar, i molt, al públic. En el cas de Nataixa, està interpretada amb contundència i bon ofici per Laura Sanchis, realment és el personatge més odiat de la funció, per com es comporta amb les germanes, amb el seu marit, i amb la tata, interpretada per Isabel Requena, que també firma un disseny de vestuari excel·lent, realitzat per Pascual Peris. Enric Juezas interpreta al metge, Txebutikin, el personatge que tal vegada porta un poc de comèdia al relat, junt als dels militars, Solioni i Tuzenbakh, interpretats amb molta química i energia per Miguel Seguí i Guille Zavala, que a més té una història d'amor amb Irina, interpretada per Laura Romero. Destaque l'escena en la que el metge ha begut, està assegut, i diu el que realment pensa de tot el que està passant. Un gran treball d'Enric Juezas, que barreja la comèdia i el drama. Un dels millors actors que tenim. 

Toni Agustí també fa un gran treball, fa seu el personatge de Verxinin, i ens fa viure les seues emocions d'una manera molt present, i també el seu amor prohibit amb el personatge de Maixa, interpretada per Pepa Juan. Isabel Requena i Héctor Fuster fan també un gran treball amb personatges que són com una presència en la història, a la seua manera. En el cas d'Isabel Requena és Anfissa, una tata entranyable, dura i divertida a la seua manera, i en el cas d'Hector Fuster és Kuliguin, el mestre, que viu la seua felicitat sense que els problemes li facen decaure. Sempre té ànim, està enamorat de la seua dona, i vol ser feliç. No li dona por tornar a començar per a aconseguir-ho.   

'Les Tres Germanes' és una proposta que ens deixa un sabor excel·lent a bon teatre, al bon teatre de sempre, dels clàssics, de les paraules, dels personatges amb ànima i de les històries ben construïdes. Fins el 28 de novembre en el Teatre Micalet.