Mereix la pena parar i contemplar-se, prendre mesura de les coses, reconèixer on s’està i mirar el camí recorregut. Passat, present i avenir. El camí que encara s’antulla llarg; el recorregut ja realitzat que, vist des de la distància, sembla més pla, lleuger, amable, després dels obstacles, les dificultats, l’insomni i l’entreson. Mirar enrere obliga a fer memòria, a preguntar-se com s’ha arribat fins ací, posant el focus en el com, més que en el perquè.

Celebrar implica un nosaltres: una activitat comuna, compartida; un desig teixit amb moltes mans; un somni que es construeix entre varies. Celebrar suposa entendre que el projecte particular pot transformar-se en territori comú i reconèixer-nos dependents unes de les altres. Implicar-se en alguna cosa comuna: l’associació com a símbol. Un ens abstracte que, amb el temps, es descobreix com un espai viu i latent; un espai de relacions, d’encreuaments, d’encontres i d’entres.

Celebrar suposa també festejar, commemorar i reconèixer. Reconèixer-nos a nosaltres mateixes i reconèixer a totes aquelles persones i entitats que han compartit amb nosaltres la passió pel més difícil encara, pel riure, pel risc, per eixe món al revés que és, tantes vegades, el circ.

Són quinze anys impulsant el circ, defensant la dignitat dels seus professionals i desenvolupant una llavor de difusió, de caràcter didàctic, d’apropament i de comunicació amb altres persones: amb altres professionals, però també amb eixe públic, amb eixa ciutadania que cada dia demanda més circ i gaudeix d’aquest.

Són, a més, quinze anys de guanys i conquestes, de desitjos complerts i de causes barallades. L’Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valenciana ha impulsat i col·laborat en el sorgiment i desenvolupament de festivals de circ en el territori valencià. Són exemple d’això el Festival Contorsions de la ciutat de València, o el Grau de Circ de Castelló. Ha donat visibilitat al sector en fòrums tan importants com La Mostra de Teatre d’Alcoi , Fira Tàrrega, i Mercartes de Valladolid. També va ser artífex del Combinat de Circ en els seus primers anys d’existència, un projecte que posteriorment es va transformar en La Nit del Circ Valencià: celebració i trobada, visibilitat i difusió del circ en la Comunitat Valenciana.

Des dels seus inicis, l’associació es va implicar en el funcionament i desenvolupament de l’Observatori de Cultura i ha continuat treballant amb altres associacions del sector de les arts escèniques en projectes i propostes com la Fira esFera o el document de les 50 propostes per al Futur de les arts escèniques valencianes.

L’Apccv ha apostat, i continua apostant, per la internacionalització del sector; impulsant en 2015 i novament al 2025 el desenvolupament de la Missió Inversa, una iniciativa que ha permès a companyies valencianes mostrar les seues creacions més enllà de les nostres fronteres.

Han estat quinze anys d’afectes, de records, de cures, de pèrdues i de retrobaments, com el suport ofert durant la pandèmia del COVID-19, mitjançant l’atenció directa i personalitzada; amb projectes com Oh! La Cultura, que permeteren tornar a les arts escèniques; i, en els darrers mesos, davant la devastació provocada per la DANA mitjançant la col·laboració amb l’Oficina per la Recuperació Cultural.

Hem perdut socis pel camí, com Juanín, Juan Silva o Rafael Pla del Circo Gran Fele. També hem guanyat professionals que han sumat fins aconseguir els més de cent trenta socis i sòcies actuals. La història de l’Apccv és una xicoteta gran història que transcendeix la seua pròpia utilitat com associació.

Mai va ser, ni serà, el projecte particular de ningú. Fins i tot quan moltes persones s’han implicat profundament en aquest, el que es posa en relleu és un poc més difícil de nomenar: el valor anònim de la vida compartida, d’allò que permaneix més enllà dels noms i els cognoms. La consciència de saber-nos una, de reconèixer-nos dependents unes de les altres; de comprendre que hi ha més coses que ens uneixen que aquelles que ens separen: d’assumir que som finites i limitades i que, allí on no arriba una mà, arriba una altra.

Aquest és, potser, el vertader sentit de l’Apccv.

Continuen apareixent projectes, comissions de treball i col·laboracions amb altres entitats: Pont Mediterrani, Cirqueras y Ruralidad, el Mapeo del sector circense valencià: la defensa d’un circ sense animals; l’aposta per la igualtat; el treball per la regularització de la formació...

Tal vegada celebrar aquests quinze anys siga, precisament, celebrar això: haver après que el comú no és allò que pertany a totes, sinó allò que som capaços de construir juntes.

Maria Colomer Pache. Presidenta APCCV