Entrevista a Marc Campos - "A galopar!" A Tiro Hecho

 

ATiro Hecho es una companyia valenciana de sòlida trajectòria que ens espera fins el 26 de setembre amb "A galopar!" en el Teatre Micalet, una obra de Rafa Segura i Carla Chillida. En el seu 10º aniversari, la companyia recupera un dels seus muntatges més emblemàtics "Ladran, luego cabalgamos", en una visió revisada y actualitzada. 

Parlem en A Escena Valencia amb Marc Campos, intèrpret de l'espectacle, que ens dóna les claus de "A galopar!" en esta entrevista.

A.E.: Volia preguntar-te per la creació de l'espectacle. Com naix "A galopar!"?

M.C.: "A Galopar!" és una obra amb una visió predominantment llibertaria i amb un missatge internacionalista. Hi ha que tindre que en compte en primer lloc que és una revisió d'un espectacle que ja existia d'ATiro Hecho. "Ladran, luego cabalgamos", estrenada a l’any 2012 amb altres intèrprets.. Es va decidir des d'Atiro Hecho recuperar esta obra, i a més que funcionara també com a palanca, com a introducció de lo que ara són les joventuts d'ATiro Hecho. És com la ferramenta que es va decidir utilitzar per a incorporar noves persones joves i polititzades dins de les arts escèniques, principalment, i de altres vesants artístiques.

A.E.: Un muntatge en clau política. Hi ha un paralelisme entre el moviment del 15M i durant la Segona República.

M.C.: Com hem dit, hi ha que tindre en compte que l'espectacle original és de 2012. Per tant, el tema del moviment 15M estava molt vigent. També és de veres que seguint l'esperit de l'obra, la distància temporal no és un obstacle, de fet, l'obra busca referents històrics, per a seguir “galopant”. Per exemple, el moviment anarquista a l’Estat Espanyol – que va tindre molta força especialment en les primeres dècades del segle XX – també está molt present. Aquestes dos son les referències més evidents, però també hi ha a altres moviments revolucionaris a través de cançons – com per exemple Grandola Vila Morena en referencia a la Revolució dels Clavells -, de textos i de imatges. Però totes carregades de convicció revolucionaria i amb l’objectiu de dur a terme un canvi social real.

A.E.: Com és el treball del muntatge, el procès de treball amb Carla Chillida?

M.C.: És molt important parlar de la vessant política. Aquesta comença amb la nostra manera d'organitzar-nos i relacionar-nos entre nosaltres. L’assemblearisme, l’autogestió i el suport mutu son elements que tenim presents en tot moment i. per suposat, a l’hora de treballar conjuntament. El treball va més enllà del treball físic, el treball polític ho abasta tot. La nostra manera de posar el cos en l’escenari no seria la mateixa baix una lógica neoliberal. De fet el canvi de cosos en l’obra, es a dir, les noves interprets, han sigut determinants per actualitzar “Ladran luego cabalgamos”. Hi ha noves escenes, noves referències que parteixen de reflexions colectives. El carácter de les Joventuts ha quedat així imprés a l’obra i. amb ell, el de les noves generacions, que continúen un mon nou dins del cor.

A.E.: Una nova lectura de l'espectacle...

M.C.: Sí, nosaltres sempre partim de que som cosos diferents. En el teatre físic i coral és un element molt important. És completament diferent en escena, encara que l'obra en sí no haja sofert cap tipus d’alteració en el seu contingut. Però a més incorporen, com hem comentat avanç, noves referències, com és el cas de la Primavera Valenciana. Era important per a nosaltres portar-ho a escena i recordar-ho. El tema de recordar i tindre present els referents és necesari per a que el poder no els instrumentalitze o, directament, els esborre. Aquests nous elements que hem incorporat parteixen de col.loquis així com de treball de carrer. Açò va dins de la tasca política, barrejar la militancia artística amb el treball de base amb els col.lectius socials. Coses com anar a una Kafeta en el CSOA l'Horta pot ser la base d’una nova escena o, fins i tot, d’una nova obra. Per a aquestra obra no ho hem pogut der molt perquè les circumstàncies sociosanitaries no ho han propiciat. En este sentit podem destacar les manifestacions per la llibertat d’expresió arran de l’empresonament del raper Pablo Hasél. Va ser diez previs a l’estrena, i, de fet, vam viure la repressió policial dins al punt de que més d’una companya va tindre que pujar a l’escenari amb marques de porra. Amb la seua música a la previa de l’obra, i amb un cartell exigint l’alliberació d’aques artist, que, com molts altres está patint la violencia de l’Estat. Pablo Hasél continua a la càrcel. Nosaltres ho recordem així a les espectadores.

Fer teatre polític, al cap i a la fí, és, intencionadament, constituirse com a fet polític, més enllà de la retòrica, el que prima, és la politització. 

A.E.: Esteu a la tercera setmana de funcions al Micalet, el 26 de setembre és l'última funció de l'espectacle. Què comentaris i sensacions has tingut del públic durant este temps?

M.C.: Moltes persones han destacat que se nota que entre nosaltres existeix gran afinitat. En una obra coral és molt necesari, i molt bonic. És sempre necesari crear grups d’afiniat.. No sé si en tots els muntatges, en totes les companyies, es pot aconseguir açò. Però es un element inherent nostra manera de treballar, ser companyes i amigues.

A.E.: Teniu noves dades per al muntatge?

M.C.: A El Micalet acabem el diumenge. Més enllà, i de moment actuem a Benimaclet – al carrer - per al sisé aniversari de la Directa PV – un mitja de comunicació d’àmbit Països Catalans, cooperatiu i pel canvi social - i de la Repartidora - una llibreria autogestionada de pensament crític -. Próximament aquests projectes polítics tindrán un nou espai comú al barri de Benimaclet, on també hi podrem trovar a Per l'Horta, Formigues Lilles i Mundubat. Participar a aquests espais, per a nosaltres, és ja molt significatiu.

Moltes gràcies a Marc Campos per aquesta entrevista en A Escena Valencia.

Publicar un comentario

0 Comentarios

Comentarios